Ingravitto

que el maquillaje no apague tu risa, que el calendario no venga con prisas, que no te compren por menos de nada, que no te vendan amor sin espinas, que no te duerman con cuentos de hadas, que el fin del mundo te pille bailando, que todas la noches sean noches de bodas, que no se ponga la luna de miel...

17 agosto 2006

Esta mañana he querido celebrar que, por fin, el sol ha salido otra vez. Algunos ya se atrevían a decir que el verano estaba terminado, lejos de eso, el calor ataca de nuevo y aún queda playa. Así que, aunque muchos me pedireis pruebas gráficas y no las tengo, he desayunado fuerte y he cogido la bicicleta (la BH no eh!, esa es para ocasiones especiales) dirección a Masmolets, un pueblo que está a 4km de Valls. Así que haciendo cálculos: cuatro de ida, cuatro de vuelta, no me he perdido ni parado para hablar........hacen un total de 8km. Se llega por un camino de masías, mitad asfaltado-mitad piedras y tierra. Mi hermana y nuestro perro "atleta" conocen perfectamente el camino porque lo hacen a menudo (Cris, comences a tenir xocolatines, eh!! i no de les de Toblerone!!T'estàs posant bona!! gràcies per arrencar-me del llit tantes vegades per que vingui a caminar, m'agrada compartir els petits rituals d'aquesta ruta amb tú i xerrar una mica) .
La subida ha sido "durilla" pero no os podeis imaginar la de gente que sale a caminar, correr o ir en bici a les 7h30 de la mañana. Me queda poco ya para cogerlo como hábito porque en Andorra las pendientes son de otro nivel pero quien sabe.........nunca es tarde y cuando llegas la "aguita" siempre está fresca.

5 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Constancia y esfuerzo, si lo haces es una gran victoria. Veo que no estás sola con la bici, hay más gente aunque sea día laborable para algunos, mañana te cansaras menos y podrás llegar mas lejos.
Amunt......

p2p

jueves, agosto 17, 2006 11:53:00 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Estàs a la feina i dius... va, dos minuts de "break"!.... i res millor per desconnectar de números i lletres que gaudir de les narracions i descripcions d'aventures i sentiments que ens ofereix la Rous!
Un petó!
Maite

jueves, agosto 17, 2006 11:54:00 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ros!! Molt bé, fent esport i a més amb la Cris, què més vols, cremes calories i disfrutes de bona companyia :-)
Ja saps que m'encanta llegir-te, així et segueixo i tot i que no ens veiem no em perdo res important de la teva vida, és un luxe.
Ja saps que aquests anys només treballo i faig tesi, tesi i més tesi, però prometo cuidar-te més quan acabi aquesta etapa :-)
Petonàs i no deixis d'escriure, please!
AnnaE

jueves, agosto 17, 2006 11:54:00 p. m.  
Blogger Ros said...

Papa:la constància i l'esforç els he aprés de tú,ets el més clar exemple d'un lluitador,els 61 t'han sentat molt bé encara que et digui iaio.
Maite:com em truquin per que has baixat el rendiment i em demanin explicacions diré que no et coneixo de res,eh!
"Walash":encara que ens veiem poc aquesta tesi és el teu gran projecte,aviat recolliràs el que has sembrat i farem el crit de "PEDAGOGIA AL PODER",potser seràs tú qui ens farà el reciclatge als de la nostra promoció.
Petons de xocolata
Ros

viernes, agosto 18, 2006 12:07:00 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Nena avui m'has deixat parada quan t'he despertat per dir-te que marxava a la feina i tu sense rondinar t'has aixecat i tota equipada has tornat a agafar la bici!!!
Si avui a la nit no surts, demà fem l'excursió les dues i aquest cop ja la podem allargar una mica més , que ara ja estàs en forma, eh!
I de xocolatines jo res de res, les úniques que veig de tant en tant són les que hi ha a la nevera...

Cris

viernes, agosto 18, 2006 10:00:00 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home