JJ / Sábado de tapas en Tarraco y fiesta en Salou
Hacía días que no nos veíamos, JJulià sigue triunfando en IB3-Palma pero aún se deja ver por casa y eso es motivo suficiente para que Núria y Lluis se olviden por un rato de ir a "recollir bolets" y piensen en un buen lacon que nunca llegó. (Torres, vols dir que estava a la carta?)
"Calamare, sepia, concreta, navaja, brava...." de todo, vinito y sangría, eso si nos gusta.
Me vienen a la memoria recuerdos de este verano en Mallorca, todos juntos, esa paella buena y siesta tranquila viendo caer el sol, tomando a cada paso un poco de aire y respirando fuerte, de fiesta en la demence, con Nuria y Lluis buscando el vuelo más barato para fundir el dinero en otras cosas...ensaimadas!!
posted by Ros @ 21:01
6 Comments:
Gaudir de la teva amistat és un regal que qui el rep és la persona més afortunada del món.
Els demés estem a l'alçada, però? Espero que sí, i espero que sempre que em necessitis sigui on hagi de ser per poder-te ajudar, tal i com tu fas.
Gràcies per tot!
Maite,sé que últimament estem més unides que mai per totes les coses que ens passen. La nostra amistat és un regal per les dues parts,no importa la quantitat sinó la qualitat, la forma és el que fa que el contingut adquireixi un sentit únic i irrepetible. No deixis de somriure mai, m'ajudes molt i aquest hivern t'anyoraré més que mai,vindràs no? ros
I tant que vindré, no ho dubtis!
Encara recordo aquell dia que vau venir a casa veure'ns... feia molt temps que no ens veiem ... va passar algo molt fort que va fer tornar-nos a unir. I és que ja se sap, hi ha gent que tens molt aprop i quan relament les necessites desapareixen com per art de màgia, en canvi amb les que potser no hi comptes et donen la mà perque t'aixequis i continuis camimant per aquest camí que és la vida .... MM
sento que amb tot el què ens ha anat passant aquests anys la visió és més amplia i la sensibilitat per donar importància a les coses,moments o persones que realment en tenen ha adquirit un altre sentit, podem caminar juntes encara que a vegades la nostra direcció és diferent, la teva mà m'agafa fort...
Ei flor. Saps que no tinc gaire costum d'entrar al blog i escriure. Només vull afegir que... NO ESTIC TOT EL DIA DE MORROS A TERRA BUSCANT BOLETS! Ets una corcky molt gran. Però mira, ves per on que t'estimo un munt. Núria.
Petarda!anyoraré les xerradetes a la barra de casa teva repetin-te que el teu loft és una canya, aquest any tornarem a surfejar eh!! ja us tinc el sofà prepara't flor, smile&snow yeah!!
Publicar un comentario
<< Home