ya está!! El domingo Albert cogió la caretilla y dejó que me subiera, podía irme andando pero me gustó más salir riendo...el patio de columpios de la plaza que veía cada día a través de la ventana me invitaba a jugar un ratito más... jugamos a reirnos de la vida, sorpresas, sorpresas te da la vida!
posted by Ros @ 01:53
2 Comments:
Em va costar el diumenge sincerament,només estavem la Patricia, l'Albert i jo i sort que no vam dramatitzar perque es feia difícil. El canvi? Cris, per molt bé...estic aprenent tant!! L'accent no el perdré, és el meu i n'estic orgullosa, la locució ja és una altra cosa, petons.
Tinc ganes de parlar amb tú, ros
Neneta!,
et desitjo tot el millor per aquesta nova etapa que comences. Al final has aconseguit allò que volies, Rus, ets un exemple a seguir. T'ho dic de veritat. Tinc moltes ganes de veure't i de parlar amb tu, m'ho has d'explicar tot. Et llegeixo al blog, està molt bé, però no n'hi ha prou :-)
Cris, t'envio molts records!! i records també per la resta de family.
Petonets i fins ben aviat!
AnnaE
Publicar un comentario
<< Home