Anna de l'INE, diga'm que no perdràs el somriure!!
El año de los 30 parece no acabarse, llegan a cada uno con sorpresa y se acomodan a la nueva vida que les espera. A Anna le llegó una cena en Barcelona rodeada de su gente, su amigo Javi fue el encargado de realizar las investigaciones oportunas para poder convocar a todo el mundo. La ví feliz, sonriendo y dejando a un lado sus proyectos profesionales que tan inmersa la tienen en la docencia universitaria. Anna no es de las chicas que se pueden catalogar, no tiene código ni casilla, es de las guapas e inteligentes que van un paso por delante. Anna siempre me espera
posted by Ros @ 18:00
4 Comments:
Rus!
Alguna cosa no quadra en aquest capítol,jejeje!! Dius que l'Anna va fer 30 anys i en el pastís que surt a la foto em sembla veure un 31!!! Neneta, que aquest any en fem 31unnnn!!!
Quina il.lu poder parlar amb tu pel meu aniversari, Rus, sempre hi ets en els moments importants, ets un sol :-)
Tot i que amb una mica de retard, aprofito per felicitar a l'Anna (a veure si ens veiem aviat!!).
Rus, gràcies per fer que els teus amics també siguin els meus :-)
Petonàs i fins ben aviat!
AnnaE.
Eh tens tota la raó, estava convençuda que eren 30 i va i ja ens venen els 31. No m'ho crec, sona malament!! Si veus a l'Anna per la UOC dona-li petons! igual que a tu i al Julio.
russ
Ei cuki!!, moltes gràcies. I la veritat no em feia 31 sinó 25- En fi, que TASSSSTIMMUUUU MOLT
Bueno, veig que per fi, has vist el teu capitol nena!! sembla que fa molt eh ja!!aviat baixaré a Barcelona, parlem peque, petons
Publicar un comentario
<< Home