Ingravitto

que el maquillaje no apague tu risa, que el calendario no venga con prisas, que no te compren por menos de nada, que no te vendan amor sin espinas, que no te duerman con cuentos de hadas, que el fin del mundo te pille bailando, que todas la noches sean noches de bodas, que no se ponga la luna de miel...

21 abril 2007

cuantas veces
tengo que ceder el paso
para evitar chocarme
con el que decide no parar?

6 Comments:

Anonymous Anónimo said...

tanta veces como haga falta si no te la pegas ,ya lo dice el letrero ceda el paso besossssssssss

jueves, mayo 10, 2007 6:26:00 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Hola baby!!! si no t-ho creuras pero el Nil ha visitat el teu blog... impressionant no? He hagut d-anar fins a australia per mirar/lo. La veritat es que volia saber si estas b'e pero crec que hi ha alguna cosa anomenada robert que impedeix que actualitzis aquest blog tan periodicament com ho feies abans... tia encara vas per la festa medieval abans de sant jordi!!!

Suposo que tot b'e no? Ja saps baby... ens veiem molt aviat i per suposat, espero una resposta al mail que vaig enviar... tambe alguna foto de la familia jaja us enyoro molt...

Quan fem un sopar... jajajaja

Mil petons

Nil

domingo, mayo 13, 2007 10:12:00 a. m.  
Blogger Keixalada said...

Però què posa exactament el cartell, no ho entenc.... :((((

domingo, mayo 13, 2007 2:40:00 p. m.  
Blogger Ros said...

Nil, marta!!sou una colla de..............bons amics!!
A veure, comencem per tu Albert, ja hem rebut el teu e-mail des d'Australia, ja tocava, pensavem que els taurons haurien acabat amb tu però mala hierba nunca muere, torna please!! et trobem a faltar!més del què et penses, ja estic preparat un sandwich de nutella per tu per quan em vinguis a plorar sobre les dones i com de dolentes son amb tu, no és broma, per les nostres xerrades...
Martona, has vist quin cartell?? flipes no? ei avui ha estat guai eh a la batalla del festival Urbis, demà et truco, como no
petons familia

domingo, mayo 13, 2007 10:19:00 p. m.  
Blogger Cris Marti said...

Els petons per la famila també van per mi? suposo que si...
Espero que hagis passat un bon cap de setmana.
A veure si m'arreglen ben aviat l'ordinador i podem fer un altre cop messenger.
Aprofito per saludar al Nil , quina enveja que ens fas!
Petons i fins aviat.

lunes, mayo 14, 2007 5:09:00 p. m.  
Blogger Ros said...

cristi,
La veritat és que a l'Albert li agrada parlar dels que ens hem fet amics d'Andorra, com la familia, però sé que tu també estàs inclosa als petons perque ja saps que a l'Albert li dones calma....
ja tens l'ordenata arreglat? a veure si amortitzem la webcam, que l'hauré de vendre als encants, petons de xocolata

lunes, mayo 14, 2007 10:22:00 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home