pa amb tomaquet
Hay dos personas en mi vida a las que quiero incondicionalmente. Las dos me cogieron de la mano desde pequeña y nunca más me han soltado. Mi hermana lo hizo a partir del momento en que me convertí en su "pesadilla" y Débora a partir del primer día de cole cuando eramos dos enanas..............y bueno......siguen ahí, que más puedo pedir. Cenamos en casa de Cris y Pep y apuramos un rato en la terraza hasta que ya hacía frío. En estas ocasiones qué cenemos es lo de menos, lo que cuenta es poder estar las tres.............ah y ellos.
escena ficcionada by Pep & Pau
escena ficcionada by Pep & Pau
4 Comments:
Ja s'acaben els sopars a la fresca però en farem a dins al menjador durant l'hivern, eh!
Us estimo molt a totes dues i a ELLS també, encara que s'adormin amb les nostres converses de nenes.
Buenaaaaas, estem aqui els dos mirant el blog,com sempre el sopar boníssim i la companyia millor, tema converses de nenes el Pau (Paula) obsesionat amb el "Pedro i el Lobo".
Un petonet molt fort.
Dèbora i Pau.
Cristi, aquest hivern (osea ya!)podria treure de la caixa dels meus "objectes personals" que està sota l'escala de casa, la foundue o la raclette i....repetir amb la Dèbora i el Pau amb un soparet de luxe.
Debo!!!!!diga-li al Pau que estic mirant coses de "Pedro y el Lobo" ;)
parlem aviat
petons a les dues
Jo també tinc fondue i raclette, eh! o sigui que no cal que trasvalssis el sota escala...quan marxis de casa ja ho desenpolvaràs tot.
I tema propers sopars , ja hi podeu comptar, m'encanta que vingue , sempre estem molt bé!
Un petó
Publicar un comentario
<< Home